Patrons de Comportament Sedentari i Salut Mental en Estudiants Universitaris de Fisioteràpia: un estudi transversal del projecte Uni4Move

Laia Sallés^1,2,3, Joana Alcoba-Kait³, Pau Farrés-Godayol⁴, Salomé Tàrrega^3,5, Guillem Jabardo-Camprubí^3,6

¹Sport, Exercise and Human Movement (SEaHM). ²Institut de Recerca i Innovació en Ciències de la Vida i de la Salut a la Catalunya Central (Iris-CC), Ctra. De Roda Núm. 70, 08500 Vic, Espanya. ³Facultat de Ciències de la Salut de Manresa, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), Av. Universitària, 4-6, 08242 Manresa, Espanya, ⁴Methodology, Methods, Models and Outcome of Health and Social Sciences Research Group (M3O), Facultat de Ciències de la Salut i del Benestar, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), Sagrada Família 7, 08500 Vic, Espanya, ⁵Epi4Health Research Group, ⁶Sports and Physical Activity Research Group.

Autor per correspondència

Laia Sallés: lsalles@umanresa.cat

Paraules clau: Comportament sedentari, Salut mental, Estudiants universitaris, Diferències de gènere, Estudi transversal.

Resum:

Aquest estudi, emmarcat en el Projecte Uni4Move, explora la relació entre els patrons de comportament sedentari (CS) durant dies laborables i de descans i la salut mental (SM) en estudiants universitaris. Els resultats, obtinguts de 45 estudiants a partir de mesures amb acceleròmetres i l'Escala de Benestar Mental Warwick-Edinburgh, indiquen una absència de diferències significatives en el benestar emocional entre gèneres i entre dies laborables i de cap de setmana. No obstant això, entre les dones, els episodis de CS més curts (<30 minuts) s'associen positivament amb una SM superior, mentre que els episodis més llargs (>60 minuts) mostren una correlació negativa amb la SM. Aquests resultats subratllen la necessitat d'examinar els patrons temporals de CS per comprendre millor la seva influència sobre la SM, especialment en el cas de les dones. Així, es fa evident la necessitat d'intervencions sensibles a les diferències de gènere per optimitzar el benestar emocional en la població universitària.

Introducció

L'escalada del comportament sedentari prolongat (CS) i el seu impacte en la salut mental (SM) s'han convertit en preocupacions urgents en salut pública, especialment entre els estudiants universitaris. Tot i que s'ha estudiat àmpliament la relació entre l'activitat física (AF) i la SM, la influència específica del CS i els seus patrons en la SM roman relativament inexplorada, necessitant una investigació més profunda, especialment en el context de les diferències específiques de gènere.

Objectiu

Aquest estudi transversal, realitzat com a part del Projecte Uni4Move, tenia com a objectiu examinar la relació entre els patrons de CS i les seves variacions entre dies laborables i caps de setmana amb la SM entre els estudiants universitaris.

Mètodes

Es van obtenir mesures objectives de CS utilitzant aparells d'acceleròmetres, (dispositius activPAL™) mentre que la SM es va avaluar utilitzant l'Escala de Benestar Mental Warwick-Edinburgh (WEMWBS). Les dades es van recopilar de 45 estudiants de grau de fisioteràpia de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa, amb anàlisis que inclouen estadístiques descriptives, proves U de Mann-Whitney, proves t de mostres independents i correlacions de Spearman.

Resultats

No es van trobar diferències significatives en el benestar emocional així com en el temps total i amb els patrons de CS entre gèneres ni entre dies laborables i caps de setmana. No obstant això, es van observar correlacions significatives entre les durades dels episodis de CS i les puntuacions de SM entre les dones. Els episodis de CS més curts (<30 minuts) estaven associats positivament amb la SM (Rho 0,409; p=0,038), mentre que els episodis més llargs (>60 minuts) mostraven una correlació negativa (Rho=-0,586; p=0,002). Aquestes troballes destaquen la importància de considerar els patrons temporals de CS per comprendre el seu impacte en la SM, especialment entre les dones.

Discussió i Conclusions

Aquest estudi posa de manifest la necessitat d'enfocaments sensibles al gènere per abordar la complexa relació entre els patrons de CS i la SM entre els estudiants universitaris. Les intervencions personalitzades que tenen en compte les diferències específiques de gènere i els factors sociodemogràfics són essencials per promoure el benestar emocional en aquesta població.

Patrones de Comportamiento Sedentario y Salud Mental en Estudiantes Universitarios de Fisioterapia: un estudio transversal del proyecto Uni4Move

Laia Sallés^1,2,3, Joana Acoba-Kait³, Pau Farrés-Godayol⁴, Salomé Tàrrega^3,5, Guillem Jabardo-Camprubí^3,6

¹Sport, Exercise and Human Movement (SEaHM). ²Institut de Recerca i Innovació en Ciències de la Vida i de la Salut a la Catalunya Central (Iris-CC), Ctra. De Roda Núm. 70, 08500 Vic, Espanya. ³Facultat de Ciències de la Salut de Manresa, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), Av. Universitària, 4-6, 08242 Manresa, Espanya, ⁴Methodology, Methods, Models and Outcome of Health and Social Sciences Research Group (M3O), Facultat de Ciències de la Salut i del Benestar, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), Sagrada Família 7, 08500 Vic, Espanya, ⁵Epi4Health Research Group, ⁶Sports and Physical Activity Research Group.

Autor para correspondencia

Laia Sallés: lsalles@umanresa.cat

Palabras clave: Comportamiento sedentario, Salud mental, Estudiantes universitarios, Diferencias de género, Estudio transversal.

Resumen

Este estudio, enmarcado en el Proyecto Uni4Move, explora la relación entre los patrones de comportamiento sedentario (CS) durante días laborables y de descanso y la salud mental (SM) en estudiantes universitarios. Los resultados, obtenidos de 45 estudiantes mediante mediciones con acelerómetros y la Escala de Bienestar Mental Warwick-Edinburgh, indican una ausencia de diferencias significativas en el bienestar emocional entre géneros y entre días laborables y fines de semana. Sin embargo, entre las mujeres, los episodios de CS más cortos (<30 minutos) se asocian positivamente con una SM superior, mientras que los episodios más largos (>60 minutos) muestran una correlación negativa con la SM. Estos resultados subrayan la necesidad de examinar los patrones temporales de CS para comprender mejor su influencia sobre la SM, especialmente en el caso de las mujeres. Así, se evidencia la necesidad de intervenciones sensibles a las diferencias de género para optimizar el bienestar emocional en la población universitaria.

Introducción

La escalada del comportamiento sedentario prolongado (CS) y su impacto en la salud mental (SM) se han convertido en preocupaciones urgentes en salud pública, especialmente entre los estudiantes universitarios. Aunque la relación entre la actividad física (AF) y la SM ha sido ampliamente estudiada, la influencia específica del CS y sus patrones en la SM permanece relativamente inexplorada, requiriendo una investigación más profunda, especialmente en el contexto de las diferencias específicas de género.

Objetivo

Este estudio transversal, realizado como parte del Proyecto Uni4Move, tenía como objetivo examinar la relación entre los patrones de CS y sus variaciones entre días laborables y fines de semana con la SM en estudiantes universitarios.

Métodos

Se obtuvieron medidas objetivas de CS utilizando dispositivos de acelerómetros (dispositivos activPAL™), mientras que la SM se evaluó mediante la Escala de Bienestar Mental de Warwick-Edinburgh (WEMWBS). Los datos se recopilaron de 45 estudiantes de grado en fisioterapia de la Facultad de Ciencias de la Salud de Manresa, con análisis que incluyeron estadísticas descriptivas, pruebas U de Mann-Whitney, pruebas t de muestras independientes y correlaciones de Spearman.

Resultados

No se encontraron diferencias significativas en el bienestar emocional ni en el tiempo total y con los patrones de CS entre géneros ni entre días laborables y fines de semana. Sin embargo, se observaron correlaciones significativas entre las duraciones de los episodios de CS y las puntuaciones de SM entre las mujeres. Los episodios de CS más cortos (<30 minutos) se asociaron positivamente con la SM (Rho 0,409; p=0,038), mientras que los episodios más largos (>60 minutos) mostraron una correlación negativa (Rho=-0,586; p=0,002). Estos hallazgos destacan la importancia de considerar los patrones temporales de CS para comprender su impacto en la SM, especialmente entre las mujeres.

Discusión y Conclusiones

Este estudio pone de manifiesto la necesidad de enfoques sensibles al género para abordar la compleja relación entre los patrones de CS y la SM entre los estudiantes universitarios. Las intervenciones personalizadas que tengan en cuenta las diferencias específicas de género y los factores sociodemográficos son esenciales para promover el bienestar emocional en esta población.

Patterns of Sedentary Behavior and Mental Health in University Physiotherapy Students: a cross-sectional study from the Uni4Move project

Laia Sallés^1,2,3, Joana Acoba-Kait³, Pau Farrés-Godayol⁴, Salomé Tàrrega^3,5, Guillem Jabardo-Camprubí^3,6

¹Sport, Exercise and Human Movement (SEaHM). ²Institut de Recerca i Innovació en Ciències de la Vida i de la Salut a la Catalunya Central (Iris-CC), Ctra. De Roda Núm. 70, 08500 Vic, Espanya. ³Facultat de Ciències de la Salut de Manresa, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), Av. Universitària, 4-6, 08242 Manresa, Espanya, ⁴Methodology, Methods, Models and Outcome of Health and Social Sciences Research Group (M3O), Facultat de Ciències de la Salut i del Benestar, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), Sagrada Família 7, 08500 Vic, Espanya, ⁵Epi4Health Research Group, ⁶Sports and Physical Activity Research Group.

Corresponding  author

Laia Sallés: lsalles@umanresa.cat

Keywords: Sedentary behavior, Mental health, University students, Gender differences, Cross-sectional study.

Summary

This study, part of the Uni4Move Project, explores the relationship between sedentary behavior (SB) patterns during weekdays and weekends and mental health (MH) in university students. Results, obtained from 45 students through accelerometer measurements and the Warwick-Edinburgh Mental Well-being Scale, indicate no significant differences in emotional well-being across genders or between weekdays and weekends. However, among women, shorter SB episodes (<30 minutes) are positively associated with higher MH, while longer episodes (>60 minutes) show a negative correlation with MH. These findings highlight the need to examine temporal patterns of SB to better understand its impact on MH, particularly among women. Thus, the need for gender-sensitive interventions to optimize emotional well-being in the university population becomes evident.

Introduction

The increase in prolonged sedentary behavior (SB) and its impact on mental health (MH) have become urgent public health concerns, especially among university students. While the relationship between physical activity (PA) and MH has been widely studied, the specific influence of SB and its patterns on MH remains relatively unexplored, requiring further research, particularly in the context of gender-specific differences.

Objective

This cross-sectional study, conducted as part of the Uni4Move Project, aimed to examine the relationship between SB patterns and their variations between weekdays and weekends with MH in university students.

Methods

Objective measures of SB were obtained using accelerometer devices (activPAL™ devices), while MH was assessed using the Warwick-Edinburgh Mental Well-being Scale (WEMWBS). Data were collected from 45 undergraduate physiotherapy students at the Faculty of Health Sciences in Manresa, with analyses including descriptive statistics, Mann-Whitney U tests, independent sample t-tests, and Spearman correlations.

Results

No significant differences were found in emotional well-being, total time, or SB patterns between genders or between weekdays and weekends. However, significant correlations were observed between SB episode durations and MH scores among women. Shorter SB episodes (<30 minutes) were positively associated with MH (Rho 0.409; p=0.038), while longer episodes (>60 minutes) showed a negative correlation (Rho=-0.586; p=0.002). These findings highlight the importance of considering SB temporal patterns to understand its impact on MH, especially among women.

Discussion and Conclusions

This study underscores the need for gender-sensitive approaches to address the complex relationship between SB patterns and MH among university students. Personalized interventions that take gender-specific differences and sociodemographic factors into account are essential for promoting emotional well-being in this population.