Rehabilitation approach in a quadruped amputated patient: Cas ClÃnic
Abordatge rehabilitador en un pacient quà druple amputat: Cas ClÃnic
Authors: Pol Monné Cuevas (2019)
Coauthors: Andrea Borrás Correa, Aida Cadellans-Arróniz, Jordi Calvo Sanz (2018)
Keywords: Quadruple amputation. Physiotherapy. Rehabilitation. Myoelectric prostheses. Microprocessor prostheses
Keywords: Quà druple amputació. Fisioterà pia. Rehabilitació. Pròtesis mioelectriques. Pròtesis microprocessador
Abstract: Summary: Introduction: Amputation of the 4 limbs limits daily life activities (AVD). The current literature on rehabilitative treatment is scarce. Only one case has been found in which I used a myelecular upper limb (ES) (transradial) prosthesis and in no case did myoelectric prostheses be used at transhumeral level. With respect to EEII, no case has been described that has been protesed at the transfemoral level with the latest generation prosthesis with a microprocessor. Material and methods: 36-year-old patient who suffered quadruple amputation: transradial upper right upper (ESD), transhumeral upper limb (ESE), transfemoral lower extremities (EEII), due to traumatic causes. Intensive rehabilitation of 8 months was divided into 2 phases. The following objectives were established in the pre-prosthetic phase: reset respiratory function, autonomy in bed and chair, toning trunk and limbs, preparing monyons for protection and restoring basic AVDs. And in the prosthetic phase: restore autonomy in travels for interior and exterior and achieve the basic AVD and instrumental maximum. Results: The patient was able to perform most of the AVDs: shave, wash their teeth, dress, eat and prepare. He was also able to perform more complex instrumental AVDs such as writing, drawing and using the mobile phone. He integrated extremities into aspects of social relationships, such as shaking hands or gesturing during conversations. Significant improvements were made to the different FIM, BBS, DASH, LCI-5 and SIGAM valuation scales. The patient was able to walk with an angled cane 800 meters indoors and 600 meters for outdoors. Conclusions: The patient's age, psychological status and family support; as well as the use of state-of-the-art prosthetics and intensive rehabilitation were key aspects for its evolution.
Abstract : Resum: Introducció: L’amputació de les 4 extremitats limita les activitats de la vida dià ria (AVD). La literatura actual sobre el tractament rehabilitador és escassa. Únicament, ha sigut trobat un cas en que fes ús d’una pròtesi mioelèctrica d’extremitat superior (ES) (transradial) i en cap cas es va fer ús d’una pròtesis mioelèctrica a nivell transhumeral. Pel que fa a les EEII, no s’ha descrit cap cas que hagi estat protetitzat a nivell transfemoral amb pròtesis d’última generació amb microprocessador. Material i mètodes: Pacient de 36 anys que va patir una amputació quà druple: extremitat superior dreta (ESD) transradial, extremitat superior esquerra (ESE) transhumeral, extremitats inferiors (EEII) transfemorals, per causa traumà tica. Es va realitzar una rehabilitació intensiva de 8 mesos dividida en 2 fases. Es van establir els següents objectius en la fase pre-protesica: restablir funció respiratòria, autonomia al llit i la cadira, tonificar tronc i extremitats, preparar monyons per protetització i restablir AVD bà siques. I en la fase protèsica: restablir l’autonomia en els desplaçaments per interiors i exteriors i aconseguir realitzar les mà ximes AVD bà siques i instrumentals. Resultats: El pacient va ser capaç de realitzar la major part de les AVD: afaitar-se, rentar-se les dents, vestir-se, menjar i preparar-lo. També va ser capaç de realitzar AVD instrumentals més complexes com escriure, dibuixar i fer ús del telèfon mòbil. Va integrar les extremitats en aspectes de relacions socials, com donar la mà o gestualitzar durant les converses. Es van obtenir millores significatives en les diferents escales de valoració FIM, BBS, DASH, LCI-5 i SIGAM. El pacient va ser capaç de caminar amb un bastó angles 800 metres per interiors i 600 metres per exteriors. Conclusions: L’edat del pacient, l’estat psicològic i el suport familiar; aixà com l’ús de pròtesis d’última generació i la rehabilitació intensiva van ser aspectes claus per la seva evolució.
27-11-2019
Pol Monné Cuevas (2019)
0 Comments
| Citation: Pol Monné Cuevas (2019), Andrea Borrás Correa, Aida Cadellans-Arróniz, Jordi Calvo Sanz (2018). Abordatge rehabilitador en un pacient quà druple amputat: Cas ClÃnic. https://doi.org/10.24175/sbd.2019.000028 |
| Received: November 27, 2019 Accepted: November 28, 2019 Published: December 10, 2019 |
| Copyright: © 2019 Monné Cuevas (2019) et al. This is an open access article distributed under the terms of the Creative Commons Attribution License (CC BY-NC), which allows, distribution, reproduction in any medium, provided the original author and source are credited and non-commercial use. |
| Funding: I certify that no funding has been received for the conduct of this study and/or preparation of this manuscript. |
| Conflicts of Interest: I have no conflicts of interest to declare |
Abordatge rehabilitador en un pacient quàdruple amputat: Cas Clínic
Pol Monné Cuevas1,2, Andrea Borrás Correa3, Aida Cadellans-Arróniz2, Jordi Calvo Sanz1,2
1Hospital – Centre de prevenció i Rehabilitació Asepeyo St. Cugat del Vallés, Barcelona; 2Departament de Fisioteràpia, Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, Universitat Internacional de Catalunya (UIC Barcelona); 3Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi, Consorci Sanitari Integral
Paraules clau: Quàdruple amputació, Fisioteràpia, Rehabilitació, Pròtesis mioelectriques, Pròtesis microprocessador.
Introducció
L'amputació de les 4 extremitats limita les activitats de la vida diària (AVD). La literatura actual sobre el tractament rehabilitador és escassa. Únicament, ha sigut trobat un cas en que fes ús d'una pròtesi mioelèctrica d'extremitat superior (ES) (transradial) i en cap cas es va fer ús d'una pròtesis mioelèctrica a nivell transhumeral. Pel que fa a les EEII, no s'ha descrit cap cas que hagi estat protetitzat a nivell transfemoral amb pròtesis d'última generació amb microprocessador.
Material i mètodes
Pacient de 36 anys que va patir una amputació quàdruple: extremitat superior dreta (ESD) transradial, extremitat superior esquerra (ESE) transhumeral, extremitats inferiors (EEII) transfemorals, per causa traumàtica. Es va realitzar una rehabilitació intensiva de 8 mesos dividida en 2 fases. Es van establir els següents objectius en la fase pre-protesica: restablir funció respiratòria, autonomia al llit i la cadira, tonificar tronc i extremitats, preparar monyons per protetització i restablir AVD bàsiques. I en la fase protèsica: restablir l'autonomia en els desplaçaments per interiors i exteriors i aconseguir realitzar les màximes AVD bàsiques i instrumentals.
Resultats: El pacient va ser capaç de realitzar la major part de les AVD: afaitar-se, rentar-se les dents, vestir-se, menjar i preparar-lo. També va ser capaç de realitzar AVD instrumentals més complexes com escriure, dibuixar i fer ús del telèfon mòbil. Va integrar les extremitats en aspectes de relacions socials, com donar la mà o gestualitzar durant les converses. Es van obtenir millores significatives en les diferents escales de valoració FIM, BBS, DASH, LCI-5 i SIGAM. El pacient va ser capaç de caminar amb un bastó angles 800 metres per interiors i 600 metres per exteriors.
Conclusions
L'edat del pacient, l'estat psicològic i el suport familiar; així com l'ús de pròtesis d'última generació i la rehabilitació intensiva van ser aspectes claus per la seva evolució.
