Síndrome del popliti

Oriol Palomino Garcia

Fisioterapeuta, Hospital Sant Rafael - Germanes Hospitalàries, Barcelona

Autor per correspondència

Oriol Palomino Garcia, oriolpalogar@gmail.com

Paraules clau: Múscul popliteu, tendó popliteus, Rehabilitació, Lesió

Introducció

La disfunció poplítia és una patologia poc coneguda, raó per la qual tant diagnòstic com tractament són insuficients. El popliti és un important estabilitzador estàtic i dinàmic de genoll, rotant externament el fèmur i internament la tíbia durant la marxa i evitant la translació del fèmur sobre la tíbia. Donades les seves insercions i recorregut, la simptomatologia pot confondre's amb ruptures de menisc extern, sent essencial, per tant, el coneixement de la patologia per poder orientar, diagnosticar i tractar correctament els pacients.

Objectius

Donar més visibilitat i ressaltar la importància del complex popliti en lesions multiestructurals de genoll, on donada la seva ubicació, estableix una estreta relació amb estructures importants com el menisc extern, lligament col.lateral medial i lateral, peronè i lligament creuat posterior. També té com a objectiu proposar varies maniobres de teràpia manual i estiraments sobre el popliti, única estructura muscular de l'articulació del genoll, per tal de millorar la percepció de dolor i la funcionalitat.

Metodologia

En aquest pòster s'exposa un pla de tractament de 3 maniobres i 2 estiraments de popliti per a un pacient de 44 anys intervingut fa 7 anys d'una menisectomia parcial. Acudeix per una nova artroscòpia de genoll fa 75 dies, en context de ruptura horitzontal de la banya posterior de menisc intern, condropatia rotuliana de grau II i quist de Baker.

Resultats

El pacient va millorar de forma significativa la seva percepció de dolor i la seva funcionalitat dels 90 graus de genoll cap a l'extensió en una franja de 2 setmanes (3 sessions per setmana). També va millorar la tolerància a la flexió màxima de genoll.

Conclusions

El síndrome del popliti és un quadre poc considerat en la pràctica clínica però que acostuma a ser present en múltiples patologies de genoll. Des del punt de vista de la fisioteràpia és interessant conèixer l'abordatge mitjançant la teràpia manual i estiraments del popliti per tal de millorar la percepció de dolor i millorar la funcionalitat del genoll paral·lelament amb una pauta d'exercici terapèutic estàndard.

Poplitium Syndrome

Oriol Palomino Garcia

Physiotherapist, Hospital Sant Rafael - Germanes Hospitalàries, Barcelona

Corresponding author

Oriol Palomino Garcia, oriolpalogar@gmail.com

Keywords: Popliteus muscle, Popliteus tendon, Rehabilitation, Injury.

Introduction

Poplith dysfunction is a little-known pathology, which is why both diagnosis and treatment are insufficient. Poplitium is an important static and dynamic knee stabilizer, externally rotating the femur and internally the tibia during walking and avoiding the translation of the femur on the tibia. Given its insertions and path, symptoms can be confused with external meniscus breaks, being essential, therefore, knowledge of the pathology to be able to guide, diagnose and treat patients correctly.

Objectives

To give more visibility and highlight the importance of the poplitium complex in multistructural knee lesions, where given its location, it establishes a close relationship with important structures such as the external meniscus, medial and lateral collateral ligament, peronene and posterior cross ligament. It also aims to propose several manual therapy manoeuvres and stretching on the poplitium, the only muscle structure of the knee joint, in order to improve pain perception and functionality.

Methodology

In this poster, a treatment plan of 3 maneuvers and 2 stretches of poplitium is exposed for a 44-year-old patient who has been undergoing a partial menisectomy seven years ago. It goes through a new knee arthroscopy 75 days ago, in the context of horizontal rupture of the inner meniscus back horn, Grade II rotulian chondropathy and Baker cyst.

Results

The patient significantly improved their perception of pain and their functionality from 90 degrees of knee to the extent in a 2-week (3 sessions per week). It also improved tolerance to maximum knee flexion.

Conclusions

Poplitium syndrome is a picture not considered in clinical practice but usually present in multiple knee pathologies. From the point of view of physiotherapy, it is interesting to know the approach through manual therapy and stretching of the poplitium in order to improve the perception of pain and improve the functionality of the knee in parallel with a standard therapeutic exercise pattern.