L'exercici en les cefalees primàries: mecanismes fisiològics d'acció

Jordi Padrós Augé

PhT, MSc, PhDS, Fisioterapeuta con interés en el ámbito de las cefaleas y el dolor orofacial. Máster en Investigación Clínica Aplicada a las Ciencias de la Salud (UAB)

Autor per correspondència

Jordi Padrós Augé, jpadros@umanresa.cat

Paraules clau: Cefalees primàries, Exercici, Migranya.

RESUM

Introducció

L'exercici és la forma de tractament no farmacològic més recomanat en les cefalees, en especial les cefalees primàries es beneficien de la pràctica regular d'exercici. No obstant, cada modalitat d'exercici resulta en adaptacions fisiològiques diferents i per tant, poden tenir indicacions específiques considerant els mecanismes fisiopatològics particulars de cada forma de cefalea.

Objectius

Revisar la interacció entre les diferents modalitats d'exercici amb els mecanismes fisiopatològics de les cefalees primàries.

Mètodes

Es realitza una revisió narrativa a partir d'una recerca sistemàtica de la literatura per tal d'identificar assajos clínics que analitzin modalitats d'exercici cardiovascular i de força per al seu anàlisi des del punt de vista d'interacció amb mecanismes fisiopatològics en les cefalees.

Resultats

S'identifiquen estudis que analitzen la interacció de diferents intensitats d'exercici cardiovascular amb variables relacionades amb la vasculatura intracraneal i amb el to de la via endocannabinoide en la migranya. L'exercici de força craniocervical i de força de la cintura escapular es relacionen amb la coordinació, força resistència i sensibilitat pericranial tant en migranya com en cefalea tensional.

Discussió

Els efectes de l'exercici es relacionen amb adaptacions beneficioses sobre els mecanismes fisiopatològics de les cefalees primàries. No obstant, la qualitat metodològica disminueix la confiança en els resultats. Futures línies d'investigació haurien de centrar-se en reafirmar aquestes conclusions i explorar nous mecanismes que facilitin la comprensió de la interacció de l'exercici amb les cefalees primàries.

Conclusions

L'exercici interactua amb els mecanismes fisiopatològics de les cefalees primàries de diferent forma segons la modalitat terapèutica. Cal buscar prescriure exercici de precisió orientat a cada tipus de cefalea, als seus fenotips i mecanismes fisiopatològics i funcionals.

Exercise in primary headaches: physiological mechanisms of action

Jordi Padrós Augé

PhT, MSc, PhDS, Physiotherapist with interest in the field of headaches and orofacial pain. Master in Clinical Research Applied to Health Sciences (UAB)

Corresponding author

Jordi Padrós Augé, jpadros@umanresa.cat

Keywords: Primary headaches, Exercise, Migraine.

Introduction

Exercise is the most recommended non-pharmacological treatment for headaches. Specifically, primary headaches benefit from regular exercise practice. However, each exercise modality results in different physiological adaptations and, therefore, may have specific indications considering the particular pathophysiological mechanisms of each type of headache.

Objectives

To review the interaction between different exercise modalities and the pathophysiological mechanisms of primary headaches.

Methods

A narrative review is conducted based on a systematic literature search to identify clinical trials analyzing cardiovascular and strength exercise modalities, focusing on their interaction with pathophysiological mechanisms in headaches.

Results

Studies that analyze the interaction of different intensities of cardiovascular exercise with variables related to intracranial vasculature and endocannabinoid pathway tone in migraines are identified. Cervicocranial and shoulder girdle strength exercises are associated with coordination, endurance, and pericranial sensitivity in both migraine and tension-type headache.

Discussion

The effects of exercise relate to beneficial adaptations on the pathophysiological mechanisms of primary headaches. However, methodological quality decreases confidence in the results. Future research should focus on reaffirming these conclusions and exploring new mechanisms that facilitate understanding of the interaction between exercise and primary headaches.

Conclusions

Exercise interacts with the pathophysiological mechanisms of primary headaches in different ways depending on the therapeutic modality. Precision exercise prescriptions should be developed tailored to each headache type, phenotype, and its pathophysiological and functional mechanisms.