Eficàcia de la fisioteràpia domiciliària en la covid persistent

María Teresa Franco Linares¹, Jordi Jové Monné², Blanca Canela Llauradó¹, Marta Montolio Rodríguez³

¹Unitat de Fisioterapia ABS Salou; ²Unitat de Fisioterapia ABS Mont-roig del Camp; ³Unitat de Fisioterapia ABS Sant Salvador

Autor per correspondència

María Teresa Franco Linares, m.franco.gipss@gencat.cat

Paraules clau: Long COVID, sistema respiratori d'anormalitats, modalitats de teràpia física, cures primàries, serveis d'atenció domèstica.

Introducció

Els pacients afectats per COVID persistent han estat infectats pel virus SARS-COVID 19 provocant múltiples seqüeles a nivell sistèmic.

Presentem el cas d'una pacient de 46 anys amb COVID persistent. Ingressa a l'hospital al gener de 2020 per pneumònia bilateral SARS-Cov-2 i posteriorment va ser derivada al nostre servei de fisioteràpia en Atenció Primària.

Actualment, porta seguiment a la Unitat COVID persistent de l'hospital de referència.

Objetius

Avaluar els resultats del tractament de fisioteràpia tant respiratòria com funcional en pacients afectats per COVID persistent.

Metodologia

Estudi a propòsit d'un cas.

Es va acudir al domicili de la pacient dos dies a la setmana durant 6 mesos (les sessions van ser de 30 minuts de durada). El tractament es va establir en funció de les seqüeles de la pacient i va estar centrat a establir unes intervencions terapèutiques específiques per la seva recuperació.

L'objectiu principal va ser treballar i millorar les afectacions osteoarticulars, neurològiques i funcionals que la pacient presentava.

El pla terapèutic va consistir en millorar la capacitat ventilatòria, el balanç muscular, l'equilibri i l'autonomia.

Discussió

Pel fet que la Covid-19, és una malaltia recent, només s'ha pogut tractar aquesta pacient a nivell domiciliari fins a dia d'avui, encara que hi ha hagut pacients menys greus tractats ambulatòriament. Assistir al domicili ens va permetre guanyar temps i evitar possibles seqüeles. S'ha pogut demostrar que la fisioteràpia és una part important del tractament per la recuperació del pacient afectat per COVID persistent tant en la fase aguda com en les seves múltiples seqüeles, dins d'un treball interdisciplinari.

Conclusions

En aquest cas clínic, hem pogut veure l'eficàcia de la fisioteràpia en la millora del pacient i la importància d'iniciar un tractament de fisioteràpia precoçment per tal de millorar la qualitat de vida dels pacients amb aquesta patologia.

S'ha demostrat que els programes d'exercici terapèutic, combinant entrenament aeròbic i anaeròbic podrien ser un paper clau en el procés de recuperació, en la millora funcional i cardiorespiratòria. Tot i tenir en compte que l'evolució d'aquests pacients pot ser fluctuant.

Degut a ser una malaltia relativament freqüent, encara es necessita més investigació per demostrar resultats estadísticament significatius.

La eficàcia de la fisioteràpia domiciliària en el covid persistente

María Teresa Franco Linares¹, Jordi Jové Monné², Blanca Canela Llauradó¹, Marta Montolio Rodríguez³

¹Unitat de Fisioterapia ABS Salou; ²Unitat de Fisioterapia ABS Mont-roig del Camp; ³Unitat de Fisioterapia ABS Sant Salvador

Autor para correspondencia

María Teresa Franco Linares, mfranco.gipss@gencat.cat

Palabras clave: Long COVID, anomalías del sistema respiratorio, modalidades de fisioterapia, atención primaria, servicios de atención domiciliaria.

Introducción

Los pacientes afectados por COVID persistente han sido infectados por el virus SARS-COVID 19 provocando múltiples secuelas a nivel sistémico.

Presentamos el caso de una paciente de 46 años con COVID persistente. Ingresa en el hospital en enero de 2020 por neumonía bilateral SARS-Cov-2 y posteriormente fue derivada a nuestro servicio de fisioterapia en Atención Primaria.

Actualmente, lleva seguimiento a la Unidad COVID persistente del hospital de referencia.

Objetivos

Evaluar los resultados del tratamiento de fisioterapia tanto respiratoria como funcional en pacientes afectados por COVID persistente.

Metodología

Estudio a propósito de un caso.

Se acudió en el domicilio de la paciente dos días en la semana durante 6 meses (las sesiones fueron de 30 minutos de duración). El tratamiento se estableció en función de las secuelas de la paciente y estuvo centrado a establecer unas intervenciones terapéuticas específicas por su recuperación.

El objetivo principal fue trabajar y mejorar las afectaciones osteoarticulares, neurológicas y funcionales que la paciente presentaba.

El plan terapéutico consistió al mejorar la capacidad ventilatoria, el balance muscular, el equilibrio y la autonomía.

Discusión

Por el hecho que la Covid-19, es una enfermedad reciente, solo se ha podido tratar esta paciente a nivel domiciliario hasta día de hoy, aunque ha habido pacientes menos graves tratados ambulatoriamente. Asistir en el domicilio nos permitió ganar tiempos y evitar posibles secuelas. Se ha podido demostrar que la fisioterapia es una parte importante del tratamiento por la recuperación del paciente afectado por COVID persistente tanto en la fase aguda como en sus múltiples secuelas, dentro de un trabajo interdisciplinario.

Conclusiones

En este caso clínico, hemos podido ver la eficacia de la fisioterapia en la mejora del paciente y la importancia de iniciar un tratamiento de fisioterapia precozmente para mejorar la calidad de vida de los pacientes con esta patología.

Se ha demostrado que los programas de ejercicio terapéutico, combinando entrenamiento aeróbico y anaeróbico podrían ser un papel clave en el proceso de recuperación, en la mejora funcional y cardiorrespiratoria. A pesar de tener en cuenta que la evolución de estos pacientes puede ser fluctuante.

Debido a ser una enfermedad relativamente frecuente, todavía se necesita más investigación para demostrar resultados estadísticamente significativos.

Efficacy of home physiotherapy in persistent covid

María Teresa Franco Linares¹, Jordi Jové Monné², Blanca Canela Llauradó¹, María Montolio Rodríguez³

¹Unitat de Fisioterapia ABS Salou; ²Unitat de Fisioterapia ABS Mont-roig del Camp; ³Unitat de Fisioterapia ABS Sant Salvador

Corresponding author

María Teresa Franco Linares, mfranco.gipss@gencat.cat

Keywords: Long COVID, abnormalities respiratory system, physical therapy modalities, primary care, Home care services.

Introduction

Patients affected by persistent COVID have been infected with the SARS-COVID 19 virus, causing multiple sequels at the systemic level.

We present the case of a 46-year-old patient with persistent COVID. She entered the hospital in January 2020 by bilateral pneumonia SARS-Cov-2 and was subsequently derived to our physiotherapy service in Primary Attention.

Currently, it follows the persistent COVID Unit of the reference hospital.

Objectives

Evaluate the results of both respiratory and functional physiotherapy treatment in patients affected by persistent COVID.

Methodology

Study on a case.

He went to the patient's domicile two days a week for 6 months (sessions were 30 minutes long). Treatment was established based on patient sequels and was focused on establishing specific therapeutic interventions for recovery.

The primary objective was to work and improve the osteoarticular, neurological and functional effects the patient presented.

The therapeutic plan was to improve ventilatory capacity, muscular balance, balance and autonomy.

Discussion

Since Covid-19 is a recent disease, it has only been possible to treat this patient at home level to this day, although there have been less severe patients treated with ambulatory treatment. Assisting the domicile allowed us to gain time and avoid possible sequels. It has been shown that physiotherapy is an important part of treatment for the recovery of the patient affected by persistent COVID both in the acute phase and in its multiple sequels, within an interdisciplinary work.

Conclusions

In this clinical case, we have seen the effectiveness of physiotherapy in improving the patient and the importance of starting physiotherapy treatment early in order to improve the quality of life of patients with this pathology.

Therapeutic exercise programs, combining aerobic and anaerobic training, have been shown to be a key role in the recovery process, in functional and cardiorespiratory improvement. Despite the fact that the evolution of these patients may be fluctuating.

Due to being a relatively frequent disease, further research is still needed to demonstrate statistically significant results