Tractaments de l'espasticitat en la paràlisi cerebral: Una revisió sistemática

Mònica Biosca Sellarès, Claudia Muñoz Benito

Clínica de Neurorehabilitación. Universitat Autònoma Barcelona

Palabras clave: Cerebral palsy. Spasticity. Botulinum toxin. Physiotherapy. Rehabilitation.

Introducció

La paràlisi cerebral és un conjunt de trastorns del desenvolupament motor que causen anormalitats en la postura, el to muscular i la coordinació motora. Les opcions per tractar les alteracions del to muscular són múltiples. L'alteració del to en la paràlisi cerebral és l'espasticitat, una hipertonia depenent de la velocitat i degut a un reflex miotàtic exagerat.

Objectiu

 Revisar la bibliografia existent fins al moment de l'evidència científica respecte els tractaments que tenen major eficàcia en la reducció de l'espasticitat en la  paràlisi cerebral infantil espàstica.

Material i mètodes

Es va cercar en bases de dades mitjançant les paraules clau "cerebral palsy", "spasticity", "botulinum toxin", "physiotherapy", "physical therapy", "rehabilitation" i "orthosis". Aquesta recerca va ser limitada per l'any de publicació (≥ 2011); idioma (anglès i espanyol); i tipus d'estudi ("randomized controlled trials"). Es van incloure els assaigs que investiguen l'efectivitat de la teràpia en l'espasticitat; i tenen una puntuació ≥4 a PEDro; o de ≥3 a Jadad.

Resultats

13 assajos controlats aleatoritzats van ser inclosos en la revisió sistemàtica. La majoria dels estudis van mostrar millores de l'espasticitat. Aquestes van ser significants en la toxina botulínica i en les intervencions de fisioteràpia combinada amb electroestimulació neuromuscular, vibració de tot el cos, teràpia per ones de so i de xoc extracorpòrees.

Discussió

Es demostra l'efectivitat significativa de l'ús de la toxina i la fisioteràpia, en conjunt i per separat, per tractar l'espasticitat en paràlisi cerebral. D'altra banda, l'aplicació d'ajudes tècniques només s'evidencia com a teràpia complementària. S'obtenen resultats favorables sobre la fisioteràpia amb ajudes tècniques i de l'aplicació de la toxina botulínica i fisioteràpia amb ajudes tècniques però no es troben diferències significatives sobre la superioritat d'una sobre l'altra.

Conclusió

 A l'investigar l'aplicació de la toxina, fisioteràpia i ajudes tècniques en conjunt, no es pot afirmar quin és el millor tractament per l'espasticitat. Amb l'evidència actual s'hauria de poder concloure que un tractament combinat de toxina botulínica, fisioteràpia i ajudes tècniques és el més efectiu, però no és possible degut a que l'únic estudi trobat que compara exactament aquests tractaments no obté diferències significatives. Aquesta controvèrsia ens porta a recomanar futures investigacions en aquesta línia.