Efectes de realitzar una contracció isomètrica de baixa intensitat de la musculatura proximal de la cuixa sobre l'activitat electromiogràfica dels músculs de la cama en la simulació d'un esquinç de turmell.

O Borao¹, A Planas², V Susín³, F Corbi²

¹ UManresa (Uvic-UCC), ²INEFC (UdL-Lleida), ³UPC-BarcelonaTech

Paraules clau: Electromiografia. Biomecànica. Feedback. Esquinç. Turmell.

Introducció

L'esquinç de turmell és una patologia d'alta prevalença en la població, la qual pot generar diverses alteracions biomecàniques a nivell de l'extremitat inferior. En aquest sentit s'han descrit alteracions de l'activitat muscular tant a nivell de la cuixa com localment al turmell.

Objectiu

L'objectiu de l'estudi va ser conèixer l'efecte de la realització d'una contracció isomètrica de baixa intensitat (<25% MVIC) de la musculatura proximal de la cuixa (gluti major, gluti mig i tensor de la fàscia lata) sobre la resposta electromiogràfica dels músculs tibial anterior, peroneal lateral llarg, gastrocnemi lateral i soli en una situació de supinació sobtada del turmell.

Participants

La mostra va consistir en 15 participants, (10 dones, 5 homes) tots ells estudiants de la comunitat universitària de la Fundació Universitat Bages (mitjana i desviació estàndard: edat 22 a ± 2,0; pes 61,8 kg ± 7,9; alçada 169,9 cm ± 7,1; mida del peu 25,4 cm ± 2,7). 

Tipus de disseny

Disseny quasi-experimental pre-post amb grup comparació.

Material i mètodes

L'estudi es va dur a terme al laboratori de biomecànica de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa.
Es van realitzar 2 sèries de 3 intents cadascuna (situació A de control, situació B d'estudi), sobre una plataforma de supinació sobtada a 50º d'inclinació. Els participants van realitzar una contracció isomètrica del 25% del MVIC dels músculs proximals de la cuixa seleccionats en els intents duts a terme en la sèrie d'estudi. Es va realitzar una anàlisi múltiple de la variància per intent i múscul per les variables dependents, i una anàlisi de la variància de mesures repetides per l'estudi de les diferents finestres temporals avaluades (pre i post moment de caiguda del peu), d'acord amb els factors intent (A-B)  i múscul estudiat. Les variables analitzades van ser els paràmetres electromiogràfics de baseline, temps a activació, temps a valor màxim electromiogràfic i valor màxim electromiogràfic, i els paràmetres temporals de la mitjana electromiogràfica i el root mean square.

Resultats

No es van observar diferències significatives en les variables referents al temps d'activació, el moment d'assolir el màxim registre EMG i el valor d'aquest pic de registre.

Conclusions: La realització d'una contracció isomètrica de baixa intensitat dels músculs abductors de la cama no va generar canvis en les variables musculars estudiades.

Efectos de realizar una contracción isométrica de baja intensidad de la musculatura proximal del muslo sobre la actividad electromiográfica de los músculos de la pierna en la simulación de un esguince de tobillo.

O Borao¹, A Planas², V Susín³, F Corbi²

¹UManresa (Uvic-UCC),²INEFC (UdL-Lleida), ³UPC-BarcelonaTech

Palabras clave: electromiografía, biomecánica, feedback, esguince, tobillo

Introducción

El esguince de tobillo es una patología de alta prevalencia en la población, la cual puede generar diversas alteraciones biomecánicas a nivel de la extremidad inferior. En este sentido se han descrito alteraciones de la actividad muscular tanto a nivel del musclo como localmente en el tobillo.

Objetivo

El objetivo del estudio fue conocer el efecto de la realización de una contracción isométrica de baja intensidad (<25% MVIC) de la musculatura proximal del muslo (glúteo mayor, glúteo medio y tensor de la fascia lata) sobre la respuesta electromiográfica de los músculos tibial anterior, peroneo lateral largo, gastrocnemio lateral y sóleo en una situación de supinación repentina del tobillo.

Participantes

La muestra consistió en 15 participantes (10 mujeres, 5 hombres), todos ellos estudiantes de la comunidad universitaria de la Fundación Univarsitaria del Bages (media y desviación estándar: edad 22 a ± 2,0; peso 61,8 kg ± 7 , 9; altura 169,9 cm ± 7,1; tamaño del pie 25,4 cm ± 2,7).

Tipo de diseño

Diseño casi-experimental pre-post con grupo comparación.

Material y métodos

El estudio se llevó a cabo en el laboratorio de biomecánica de la Facultad de Ciencias de la Salud de Manresa. Se realizaron 2 series de 3 intentos cada una (situación A de control, situación B de estudio), sobre una plataforma de supinación repentina a 50º de inclinación. Los participantes realizaron una contracción isométrica del 25% del MVIC los músculos proximales del muslo seleccionados en los intentos llevados a cabo en la serie de estudio. Se realizó un análisis múltiple de la varianza por intento y músculo para las variables dependientes, y un análisis de la varianza de medidas repetidas por el estudio de las diferentes ventanas temporales evaluadas (pre y post momento de caída del pie), de acuerdo con los factores intento (AB) y músculo estudiado. Las variables analizadas fueron los parámetros electromiográficos de baseline, tiempo en activación, tiempo a valor máximo electromiográfico y valor máximo electromiográfico, y los parámetros temporales de la media electromiográfica y el root mean square.

Resultados: No se observaron diferencias significativas en las variables referentes al tiempo de activación, el momento de alcanzar el máximo registro EMG y el valor de este pico de registro.

Conclusiones: La realización de una contracción isométrica de baja intensidad de los músculos abductores de la pierna no generó cambios en las variables musculares estudiadas.