Does cognitive impairment affect the functional recovery process after a fractured femur fracture? Pilot study
El deteriorament cognitiu afecta el procés de recuperació funcional després d’una fractura de fèmur intervinguda? Estudi pilot
Authors: Ester Bermúdez
Keywords: Femur fractures. Dementia. Functional recovery
Keywords: Fractura de fèmur. Demència. Recuperació funcional
Abstract: Femur fractures represent 13% of admission diagnoses in social health units and are frequently accompanied by cognitive impairment. This fact, according to the literature, has an impact on the results of its treatment. Following this idea, the main objective of the study is to demonstrate that patients who suffer from a fracture of femur and have cognitive deterioration need more time to stay sociosanitary, represent more healthcare costs, recover better functionality and autonomy in the Progression (relative to the condition prior to the acute episode), than patients without cognitive impairment.
Abstract : Les fractures de fèmur suposen un 13% dels diagnòstics d’ingrés en les unitats sociosanità ries i freqüentment van acompanyades de deteriorament cognitiu. Aquest fet, segons la literatura, repercuteix en els resultats del seu tractament. Seguint aquesta idea, l’objectiu principal de l’estudi és demostrar que els pacients que pateixen una fractura de fèmur i presenten deteriorament cognitiu necessiten més temps d’estada sociosanità ria, representen més cost sanitari, recuperen pitjor la funcionalitat i l’autonomia en la marxa (respecte a l’estat previ a l’episodi agut), que els pacients sense deteriorament cognitiu.
22-05-2018
Ester Bermúdez
0 Comments
| Citation: Ester Bermúdez. El deteriorament cognitiu afecta el procés de recuperació funcional després d’una fractura de fèmur intervinguda? Estudi pilot. https://doi.org/10.24175/sbd.2018.000112 |
| Received: May 22, 2018 Accepted: May 23, 2018 Published: May 23, 2018 |
| Copyright: © 2018 Ester Bermúdez. This is an open access article distributed under the terms of the Creative Commons Attribution License (CC BY-NC), which allows, distribution, reproduction in any medium, provided the original author and source are credited and non-commercial use. |
| Funding: I certify that no funding has been received for the conduct of this study and/or preparation of this manuscript. |
| Conflicts of Interest: I have no conflicts of interest to declare |
El deteriorament cognitiu afecta el procés de recuperació funcional després d'una fractura de fèmur intervinguda? Estudi pilot
Ester Bermúdez Gomes
Fisioteràpia en Salut Mental. Medicina i Cirurgia. Universitat Rovira i Virgil
Paraules clau: Fractura de fèmur. Demència. Recuperació funcional.
Introducció
Les fractures de fèmur suposen un 13% dels diagnòstics d'ingrés en les unitats sociosanitàries i freqüentment van acompanyades de deteriorament cognitiu. Aquest fet, segons la literatura, repercuteix en els resultats del seu tractament. Seguint aquesta idea, l'objectiu principal de l'estudi és demostrar que els pacients que pateixen una fractura de fèmur i presenten deteriorament cognitiu necessiten més temps d'estada sociosanitària, representen més cost sanitari, recuperen pitjor la funcionalitat i l'autonomia en la marxa (respecte a l'estat previ a l'episodi agut), que els pacients sense deteriorament cognitiu.
Material i mètodes:
Estudi pilot observacional analític retrospectiu de casos-controls. Els subjectes havien d'haver estat intervinguts amb material quirúrgic per fractura de fèmur. Aleatòriament, serien distribuïts en dos grups: A, pacients amb deteriorament cognitiu i B, pacients sense deteriorament cognitiu segons l'escala GDS (Global Deterioration Scale). La funcionalitat es va mesurar mitjançant l'escala de valoració funcional de Barthel i la marxa amb la FAC (Functional Ambulatory Classification); es van recollir els recursos socials previs i posteriors, el temps d'estada, el de descàrrega de l'extremitat afecta, la presència de delirium i el tractament amb neurolèptics.
Resultats:
Dels 63 pacients que van complir els criteris de l'elegibilitat, 61 van completar l'estudi: 30 del grup A i 31 del B, amb una edat mitja de 83,22 anys. L'anàlisi estadístic no va mostrar diferències significatives entre els grups al comparar l'estat previ i el posterior referent a la funcionalitat i l'autonomia de la marxa, però sí una tendència clara del grup sense deteriorament cognitiu a assolir els nivells previs (p=0.077). Els pacients amb deteriorament cognitiu van requerir més recursos socials a l'alta, ja que cap dels pacients que vivien sols van poder tornar a la situació prèvia.
Discussió:
Els resultats, tot i no ser no concloents, mostren una tendència que encoratja a seguir en aquesta línia, augmentant la mostra i utilitzant la mateixa metodologia. Els resultats d'altres estudis són força coincidents amb els trobats.
Conclusions:
Els resultats no confirmen la hipòtesi inicial, però la tendència observada fan pensar que es confirmaria amb una mostra més gran.
