Abandonment of physical exercise treatment in patients with or at risk of type 2 diabetes: a systematic review with meta-analysis
Abandonament del tractament d’exercici fÃsic en pacients amb o en risc de patir diabetis tipus 2: una revisió sistemà tica amb meta-anà lisis
Authors: Guillem Jabardo-CamprubÃ
Coauthors: Rafel Donat-Roca, Raimon Milà -Villarroel, Mercè Sitjà Rabert, Judit Bort-Roig
Keywords: Diabetes type 2. Adherence. HIIT. Physical exercise
Keywords: Diabetis tipus 2. Adherencia. HIIT. Exercici fÃsic
Abstract: Introduction Although both vigorous (MIT) and vigorous (HIT) exercise have proven to be useful in improving the quality of life and health of patients with or at risk of suffering from type 2 diabetes (DT2), the HIT, By having a better time-effectiveness relationship, it has become popular in recent years to avoid the most cited barrier when it comes to joining a training program; the lack of time (1). However, there is no study to verify this hypothesis by comparing abandonment in relation to the intensity of physical exercise. The purpose of this review is to examine how the intensity of physical exercise affects the abandonment of treatment. Methods Systematic review with meta-analysis comparing abandonments between MIC and HIT. Randomized clinical trials with follow-up of at least three months and two groups, one with MIC and one with HIT; Selected until August 2019 through MEDLINE, PEDro and WOK. Studies. Results Twenty-three studies included in the systematic review and meta-analysis. No differences of abandonment were observed between MIC-HIT (OR 1.13 [CI95% 0.85-1.50] p = 0.41). On the other hand, if there is a greater risk when the HIT has a duration similar to the MIC (OR 1.81 [CI95% 1.13-2.90] p = 0.01). Discussion Despite being more time-effective, it seems that the HIT does not reduce the risk of neglect. Low intensities may be more adequate to improve long-term adherence due to the higher risk of neglect when the HIT is used with an excessive duration. More research is needed to explore the barriers and limitations to better understand this sociocultural problem.
Abstract : Introducció Tot i que tant l’exercici d’intensitat moderada(MIT) com vigorosa(HIT) han demostrat ser útils per millorar la qualitat de vida i la salut dels pacients amb o en risc de patir diabetis tipus 2 (DT2), el HIT, al tenir una millor relació temps-efectivitat, s’ha popularitzat els últims anys per evitar la barrera més citada a l’hora d’adherir-se a un programa d’entrenament; la falta de temps(1). No obstant, no hi ha cap estudi que comprovi aquesta hipòtesis comparant l’abandonament en relació a la intensitat d’exercici fÃsic. L’objectiu d’aquesta revisió és examinar com afecta la intensitat de l’exercici fÃsic en l’abandonament del tractament. Mètodes Revisió sistemà tica amb meta-anà lisis comparant els abandonaments entre MIC i HIT. Assajos clÃnics aleatoritzats amb seguiment de com a mÃnim tres mesos i dos grups, un amb MIC i un amb HIT; seleccionats fins l’agost de 2019 a través de MEDLINE, PEDro i WOK. Estudis. Resultats Vint-i-tres estudis inclosos en la revisió sistemà tica i meta-anà lisis. No s’observen diferencies d’abandonament entre MIC-HIT (OR 1,13[CI95% 0,85-1,50] p=0,41). Per altre banda, si que existeix un major risc quan el HIT té un temps de durada similar al MIC (OR 1,81[CI95% 1,13-2,90] p=0,01). Discussió Tot i ser més temps-efectiu, sembla ser que el HIT no redueix el risc d’abandonament. Les baixes intensitats podrien ser més adequades per millorar l’adherència a llarg termini degut al major risc d’abandonament quan s’utilitza el HIT amb una durada excessiva. És necessà ria més investigació que explorin les barreres i limitacions per entendre millor aquest problema sociocultural.
25-11-2019
Guillem Jabardo-CamprubÃ
0 Comments
| Citation: Guillem Jabardo-CamprubÃ, Rafel Donat-Roca, Raimon Milà -Villarroel, Mercè Sitjà Rabert, Judit Bort-Roig. Abandonament del tractament d’exercici fÃsic en pacients amb o en risc de patir diabetis tipus 2: una revisió sistemà tica amb meta-anà lisis. https://doi.org/10.24175/sbd.2019.000027 |
| Received: November 25, 2019 Accepted: November 26, 2019 Published: December 10, 2019 |
| Copyright: © 2019 Jabardo-Camprubà et al. This is an open access article distributed under the terms of the Creative Commons Attribution License (CC BY-NC), which allows, distribution, reproduction in any medium, provided the original author and source are credited and non-commercial use. |
| Funding: |
| Conflicts of Interest: |
Abandonament del tractament d'exercici físic en pacients amb o en risc de patir diabetis tipus 2: una revisió sistemàtica amb meta-anàlisis.
Jabardo-Camprubí, G.1-3, Donat-Roca, R.1, Milà-Villarroel, R.2, Sitjà-Rabert, M.2, Bort-Roig, J.1-3
1Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; 2Universitat Ramon Llull (Blanquerna); 3Grup d'Investigació en Esport i Activitat Física (GREAF)
Introducció
Tot i que tant l'exercici d'intensitat moderada(MIT) com vigorosa(HIT) han demostrat ser útils per millorar la qualitat de vida i la salut dels pacients amb o en risc de patir diabetis tipus 2 (DT2), el HIT, al tenir una millor relació temps-efectivitat, s'ha popularitzat els últims anys per evitar la barrera més citada a l'hora d'adherir-se a un programa d'entrenament; la falta de temps(1). No obstant, no hi ha cap estudi que comprovi aquesta hipòtesis comparant l'abandonament en relació a la intensitat d'exercici físic. L'objectiu d'aquesta revisió és examinar com afecta la intensitat de l'exercici físic en l'abandonament del tractament.
Mètodes
Revisió sistemàtica amb meta-anàlisis comparant els abandonaments entre MIC i HIT. Assajos clínics aleatoritzats amb seguiment de com a mínim tres mesos i dos grups, un amb MIC i un amb HIT; seleccionats fins l'agost de 2019 a través de MEDLINE, PEDro i WOK. Estudis.
Resultats
Vint-i-tres estudis inclosos en la revisió sistemàtica i meta-anàlisis. No s'observen diferencies d'abandonament entre MIC-HIT (OR 1,13[CI95% 0,85-1,50] p=0,41). Per altre banda, si que existeix un major risc quan el HIT té un temps de durada similar al MIC (OR 1,81[CI95% 1,13-2,90] p=0,01).
Discussió
Tot i ser més temps-efectiu, sembla ser que el HIT no redueix el risc d'abandonament. Les baixes intensitats podrien ser més adequades per millorar l'adherència a llarg termini degut al major risc d'abandonament quan s'utilitza el HIT amb una durada excessiva. És necessària més investigació que explorin les barreres i limitacions per entendre millor aquest problema sociocultural.
