ES | EN | PT
ISSN 2604-7071
  • Communications to Congresses / Medicine and Health Sciences

    Abandonment of physical exercise treatment in patients with or at risk of type 2 diabetes: a systematic review with meta-analysis

    Abandonament del tractament d’exercici físic en pacients amb o en risc de patir diabetis tipus 2: una revisió sistemàtica amb meta-anàlisis

    Authors: G. Jabardo-Camprubí

    Coauthors: Rafel Donat-Roca, Raimon Milà-Villarroel, Mercè Sitjà Rabert, Judit Bort-Roig

    Keywords: Diabetes type 2. Adherence. HIIT. Physical exercise

    Keywords ES: Diabetis tipus 2. Adherencia. HIIT. Exercici físic

    Abstract: Introduction Although both vigorous (MIT) and vigorous (HIT) exercise have proven to be useful in improving the quality of life and health of patients with or at risk of suffering from type 2 diabetes (DT2), the HIT, By having a better time-effectiveness relationship, it has become popular in recent years to avoid the most cited barrier when it comes to joining a training program; the lack of time (1). However, there is no study to verify this hypothesis by comparing abandonment in relation to the intensity of physical exercise. The purpose of this review is to examine how the intensity of physical exercise affects the abandonment of treatment. Methods Systematic review with meta-analysis comparing abandonments between MIC and HIT. Randomized clinical trials with follow-up of at least three months and two groups, one with MIC and one with HIT; Selected until August 2019 through MEDLINE, PEDro and WOK. Studies. Results Twenty-three studies included in the systematic review and meta-analysis. No differences of abandonment were observed between MIC-HIT (OR 1.13 [CI95% 0.85-1.50] p = 0.41). On the other hand, if there is a greater risk when the HIT has a duration similar to the MIC (OR 1.81 [CI95% 1.13-2.90] p = 0.01). Discussion Despite being more time-effective, it seems that the HIT does not reduce the risk of neglect. Low intensities may be more adequate to improve long-term adherence due to the higher risk of neglect when the HIT is used with an excessive duration. More research is needed to explore the barriers and limitations to better understand this sociocultural problem.

    Abstract ES: Introducció Tot i que tant l’exercici d’intensitat moderada(MIT) com vigorosa(HIT) han demostrat ser útils per millorar la qualitat de vida i la salut dels pacients amb o en risc de patir diabetis tipus 2 (DT2), el HIT, al tenir una millor relació temps-efectivitat, s’ha popularitzat els últims anys per evitar la barrera més citada a l’hora d’adherir-se a un programa d’entrenament; la falta de temps(1). No obstant, no hi ha cap estudi que comprovi aquesta hipòtesis comparant l’abandonament en relació a la intensitat d’exercici físic. L’objectiu d’aquesta revisió és examinar com afecta la intensitat de l’exercici físic en l’abandonament del tractament. Mètodes Revisió sistemàtica amb meta-anàlisis comparant els abandonaments entre MIC i HIT. Assajos clínics aleatoritzats amb seguiment de com a mínim tres mesos i dos grups, un amb MIC i un amb HIT; seleccionats fins l’agost de 2019 a través de MEDLINE, PEDro i WOK. Estudis. Resultats Vint-i-tres estudis inclosos en la revisió sistemàtica i meta-anàlisis. No s’observen diferencies d’abandonament entre MIC-HIT (OR 1,13[CI95% 0,85-1,50] p=0,41). Per altre banda, si que existeix un major risc quan el HIT té un temps de durada similar al MIC (OR 1,81[CI95% 1,13-2,90] p=0,01). Discussió Tot i ser més temps-efectiu, sembla ser que el HIT no redueix el risc d’abandonament. Les baixes intensitats podrien ser més adequades per millorar l’adherència a llarg termini degut al major risc d’abandonament quan s’utilitza el HIT amb una durada excessiva. És necessària més investigació que explorin les barreres i limitacions per entendre millor aquest problema sociocultural.


    Citation: G. Jabardo-Camprubí, Rafel Donat-Roca, Raimon Milà-Villarroel, Mercè Sitjà Rabert, Judit Bort-Roig. Abandonament del tractament d’exercici físic en pacients amb o en risc de patir diabetis tipus 2: una revisió sistemàtica amb meta-anàlisis. https://:doi.org/10.24175/sbd.2019.000027
    Received: November 25, 2019  Accepted: November 26, 2019  Published: December 10, 2019
    Copyright: © 2019 Jabardo-Camprubí et al. This is an open access article distributed under the terms of the Creative Commons Attribution License (CC BY-NC), which allows, distribution, reproduction in any medium, provided the original author and source are credited and non-commercial use.
    Funding:
    Conflicts of Interest:

    

    Abandonament del tractament d'exercici físic en pacients amb o en risc de patir diabetis tipus 2: una revisió sistemàtica amb meta-anàlisis.

    Jabardo-Camprubí, G.1-3, Donat-Roca, R.1, Milà-Villarroel, R.2, Sitjà-Rabert, M.2, Bort-Roig, J.1-3

    1Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; 2Universitat Ramon Llull (Blanquerna); 3Grup d'Investigació en Esport i Activitat Física (GREAF)

    Introducció

    Tot i que tant l'exercici d'intensitat moderada(MIT) com vigorosa(HIT) han demostrat ser útils per millorar la qualitat de vida i la salut dels pacients amb o en risc de patir diabetis tipus 2 (DT2), el HIT, al tenir una millor relació temps-efectivitat, s'ha popularitzat els últims anys per evitar la barrera més citada a l'hora d'adherir-se a un programa d'entrenament; la falta de temps(1). No obstant, no hi ha cap estudi que comprovi aquesta hipòtesis comparant l'abandonament en relació a la intensitat d'exercici físic. L'objectiu d'aquesta revisió és examinar com afecta la intensitat de l'exercici físic en l'abandonament del tractament.

    Mètodes

    Revisió sistemàtica amb meta-anàlisis comparant els abandonaments entre MIC i HIT. Assajos clínics aleatoritzats amb seguiment de com a mínim tres mesos i dos grups, un amb MIC i un amb HIT; seleccionats fins l'agost de 2019 a través de MEDLINE, PEDro i WOK. Estudis.

    Resultats

    Vint-i-tres estudis inclosos en la revisió sistemàtica i meta-anàlisis. No s'observen diferencies d'abandonament entre MIC-HIT (OR 1,13[CI95% 0,85-1,50] p=0,41). Per altre banda, si que existeix un major risc quan el HIT té un temps de durada similar al MIC (OR 1,81[CI95% 1,13-2,90] p=0,01).

    Discussió

    Tot i ser més temps-efectiu, sembla ser que el HIT no redueix el risc d'abandonament. Les baixes intensitats podrien ser més adequades per millorar l'adherència a llarg termini degut al major risc d'abandonament quan s'utilitza el HIT amb una durada excessiva. És necessària més investigació que explorin les barreres i limitacions per entendre millor aquest problema sociocultural.

About The Author/s
G. Jabardo-Camprubí
guillemjabardo@gmail.com
Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Ramon Llull (Blanquerna); Grup d’Investigació en Esport i Activitat Física (GREAF)


Rafel Donat-Roca
Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya


Raimon Milà-Villarroel
Universitat Ramon Llull (Blanquerna)


Mercè Sitjà Rabert
Universitat Ramon Llull (Blanquerna)


Judit Bort-Roig
Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Ramon Llull (Blanquerna); Grup d’Investigació en Esport i Activitat Física (GREAF)


Metrics & social

Views: 155
Downloads: 1
Comments: 0
DOI: 10.24175/sbd.2019.000027

Article with no peer review